País d’origen

Perú

Comunitat on resideixes

“Sembradoras de Paz” Arequipa – Perú

Anys de professió

30

És la primera vegada que participes en un Capítol General, o ja ho havies fet amb anterioritat?
Explica’ns la teva experiència

He participat a l’anterior Capítol General, va ser una gran experiència. Vaig poder apreciar amb gran deteniment la globalitat d’aspectes que conformen el nostre Institut: el nivell espiritual, les obres, l’aspecte econòmic i tots els reptes que comporten tenir centres propis. Prendre consciència que els temps canvien i que les obres també i aprendre a « desprendre’ns », per emprendre nous camins.
Em va encantar conèixer de viva veu les experiències de la missió de les germanes de l’Àfrica; la trobada amb els laics, les seves experiències tan diverses i la seva estimació a la Mare María Gay Tibau i per suposat el retrobament amb germanes que van estar al Perú, a les quals tenim un gran afecte.

Com et sents i quines són les teves expectatives respecte al XXII Capítol General?

Em sento molt bé en la meva comunitat, en el meu apostolat. Tinc la gràcia de compartir la fe en un sector encara popular. Hi ha encara molts fronts als quals evangelitzar i això m’omple d’esperança i dinamisme. Encara hi ha molt per fer i el nostre carisma és més actual que mai, ja que, a causa d’aquesta pandèmia molta gent comparteix les seves experiències de malaltia, soledat i patiment. Tinc la gràcia de visitar els malalts i en ells veure al Crist.
El Capítol ens permet una revisió de molts aspectes de l’Institut; és una oportunitat -com el camí sinodal- de renovar-nos en diversos aspectes: partint des del nivell espiritual, obrir-nos a noves realitats. És una crida a no anquilosar-nos en la seguretat.

Volem conèixer-te millor, explica’ns alguna cosa sobre tu: Com et definiries, o què voldries compartir amb tots nosaltres?

Sóc María Elena, una Germana que, amb les seves llums i ombres se sent molt beneïda per Déu; pel do de la fe. Fe que m’ha mantingut en aquest itinerari de seguiment a Jesús. És cert, que no han faltat els moments difícils, però ja en la maduresa de la meva vida, només tinc que agrair a Déu que la meva opció per Ell, s’ha enfortit i he pogut entendre amb més claredat que seguir a Jesús és servir, és donar la vida, és sortir a les perifèries i he tingut la gràcia d’haver estat en aquests llocs compartint la vida amb els pobres, sent ells els meus grans mestres.