Amb l’arribada de les Germanes procedents d’Europa completem la “comunitat capitular”. Concretament, provenen d’Espanya i d’Itàlia. Dos dels tres països presents en el vell continent.

Ara ja hi som totes. Disposades a travessar aquest esdeveniment que veiem com “un temps de Déu”. Un temps d’oportunitat per continuar presents en el nostre món, més autèntiques, més compromeses, més disponibles per alleujar i pacificar; per sostenir i promoure; per anunciar la Bona Nova del Senyor.

Se’ns encomana “assegurar i promoure el carisma rebut. Tractar els assumptes més importants i disposar criteris per a una vida religiosa i apostòlica en constant renovació i adaptació” (Cf. Cons 161).

Sabem que no estem soles. Ens anima que ho farem en comunió amb tots i totes vosaltres; de manera que puguem servir i vetllar en l’avui de la nostra història com ho van fer els qui ens han precedit i ho farem en el futur les noves generacions. Potser diferent, però amb el mateix foc que ens habita. Amb el mateix Esperit que ens embolcalla i ens fa forts, constants, convençuts.

Ulls desperts, mans esteses i peus en marxa.

Benvingudes al Capítol. Ja tot està disposat. Tot el món al seu lloc. Gaudim del camí per arribar a la meta amb cada detall, cada gest i cada experiència que vindrà a sumar-se a la que ja portem.